Comunió: com es determina
Vídeo: EL ESPIRITU DE LABÁN | Gustavo Moros (Solo predica) 2024, Juliol
La comunió és una forma verbal que té les propietats d’un verb i d’un adjectiu. La comunió amb paraules dependents forma la circulació del participi. Sovint es pot confondre amb un adjectiu verbal. Com determinar la facturació de participi i com no confondre-la amb altres parts del discurs?
Manual d’instruccions
1
Primer, identifiqueu els participis a la veu activa. Els sufixos us ajudaran a fer-ho, amb l’ajut dels quals es formen participis a partir dels verbs: -usch, -yushch, -ash-, -yashch. Per exemple, caminar, pensar, mentir, fumar. Per formar participis passats, s’utilitzen els sufixos -vsh-, -sh-. Per exemple, pensar, caducat. És tan fàcil tractar els participis en la veu passiva, perquè es formen amb els sufixos -em-, -im- (llegit, perseguit), -en (n) -, -n (n) -, -t- (encomanat, estranyat, bloquejat). No els confongueu amb adjectius verbals, com El participi també concorda amb el substantiu, té gènere, nombre i majúscules. Per exemple, "cansat i esgotat, el van portar a casa".
2
Considerem els signes verbals distintius del participi amb més detall. La comunió, com el verb, és perfecta i imperfecta (banyada i banyada). Pot ser amb la veu real o passiva ("l'escriptor que va escriure el llibre" i "el llibre escrit per l'escriptor"). Per a participis reals, és possible determinar la transitivitat. Per exemple, el portador és una comunió transitiva i el caminant és una comunió intransitiva. El sagrament té un signe del verb com a reflexivitat (caminar - comunió irrevocable, i caminar - tornar comunió), i també pot estar en el temps present i passat ("l'estudiant finalitza la tasca" i "l'estudiant finalitza la tasca").
3
Per tant, si teniu davant la part de discurs que denota l’atribut d’un objecte, determineu la naturalesa d’aquest atribut. L’adjectiu verb denota un atribut permanent del subjecte. Communion denota un atribut temporal d'un objecte relacionat amb la seva participació en l'acció. Organitzat en regles estrictes, mai no es va permetre aquest tipus de trucs. "Conformat amb regles estrictes" - facturació participativa, perquè es pot substituir per "va ser educada per regles estrictes". La noia va ser educada, educada i llegida. "Educat, educat i ben llegit" - adjectius. Indiqueu una característica permanent del subjecte.
4
Si la paraula té els sufixos -n- (-nn-) i -en- (-en-), determineu a partir del verb de quin tipus es forma. Si és un verb imperfectiu, llavors és un adjectiu verbal. Per exemple, un cistell de vímet és un adjectiu. Una paraula formada a partir d’un verb imperfectiu, però que té paraules dependents, és un participi. Per exemple, una cistella teixida per noies és una comunió. Una paraula formada a partir d’un verb perfecte és sempre un participi. Per exemple, un camp llaurat és una comunió.
5
Les paraules amb els sufixos -im-, -em- són adjectius si es formen a partir d’un verb perfecte o d’un verb intransitiu. Per exemple, les botes impermeables són un adjectiu, perquè el verb és humit no transitiu. O un cavall incansable: un adjectiu, perquè el verb cansar: la forma perfecta.
Pareu atenció
Fixeu-vos en els sufixos de participis i adjectius passius curts amb el sufix -n- (-nn-). En participis passius breus, s’escriu una lletra "n". En adjectius breus, el mateix nombre de lletres "n" s'escriu que en la forma completa de l'adjectiu.