Com substituir les propostes sindicals per les sense sindicals

En el nostre llenguatge, els pensaments es poden transmetre mitjançant diferents construccions d’oracions. Les oracions complexes sense unió i sense unió són capaces de substituir-se les unes a les altres en la parla: amb un canvi d’estructura, el contingut semàntic continua sent el mateix. Elimina la unió i tens una oferta sense gremis. No distorsioneu el significat i poseu correctament els signes de puntuació.

Manual d’instruccions

1

Una frase complexa expressa una idea complexa, la seva composició combina almenys dues oracions simples. Els components inclosos en l'estructura fora de l'estructura complexa no presenten l'entonació de la seva integritat. La combinació d’oracions simples en un tot sintàctic no es produeix mecànicament, sinó segons la unitat semàntica. En les frases aliades, l’establiment de relacions semàntiques ajuda a la presència d’aliances i paraules aliades. Si l’oració és sense unió, el contingut indica la connexió semàntica de les parts. La substitució de construccions sense unió d’oracions complexes per unió i viceversa és necessària per determinar la naturalesa de les relacions semàntiques, la correcta col·locació de signes de puntuació.

2

En una frase aliada per a aliances i paraules aliades, determineu si és complex o complex. La possibilitat de substituir la unió lliure dependrà del valor de les peces incloses en l'estructura de la proposta.

3

Les frases complicades amb unions de connexió i oposició es poden reconstruir en unions sense unió. La transmissió d'esdeveniments simultanis o seqüencials, l'oposició conforma el contingut semàntic d'aquestes construccions de llenguatge. Per exemple, “A finals de maig, (i) el camp encara està fresc”, “El sol s’ha posat, (i) ha començat a fer fosc”, “Al desembre es fa fosc, (sí) es fa fosc aviat”. El valor de l'enumeració requereix la configuració d'una coma (punt i coma) a l'oració sense unió, quan es contrasta, un guionet.

4

Les frases complicades amb causes subordinades, explicatives, condicions, temps i conseqüències també es poden canviar a les que no siguin d’unions. Sovint, el tipus de clàusula subordinada ajuda a determinar les unions, que indiquen clarament les relacions semàntiques expressades en l’oració. Observeu els exemples: "Els passatgers tenien pressa, perquè (causalitat) quedaven cinc minuts abans de sortir del tren" - "Els passatgers tenien pressa: cinc minuts quedaven abans que el tren sortís"; "Entenc que (a més) és impossible agafar el vaixell" - "Entenc: és impossible agafar el vaixell"; “Si (condició) dius una paraula, afegeix deu” - “Digues una paraula - afegeix deu”; Quan (el temps) van arribar els pinyons, el bosc va cobrar vida "-" Van arribar les fines; el bosc va cobrar vida ";" La llenya va sortir, així que no hi ha res per escalfar (conseqüència) "-" La llenya va sortir; no hi ha res per escalfar. " i guions.

5

Oracions simples que formen part del complex sense unions, normalment no es poden intercanviar: això distorsionarà el significat o comportarà el seu canvi. El reemplaçament és possible en frases amb el significat de l'enumeració de fenòmens que es produeixen simultàniament: "crits d'Orioles, cucos comptabilitzats anys no viscuts per algú" - "Cuco compta anys no viscut per algú, crits Orioles".

Pareu atenció

La puntuació és més complicada en una frase de tota unió que en una subdivisió complexa i una de complexa: aquí cal resoldre la qüestió de fixar un punt, punt i coma, punt o punt. Per no equivocar-se, penseu en el significat que uneix diverses parts en un tot.

• Llengua russa. Grau 9è. Llibre de text per a institucions educatives
• Mitjans d’expressar relacions sintàctiques entre parts d’una oració complexa