Com escriure en coreà
Vídeo: "Aprendre a llegir i escriure per créixer i ser més persona" Per Daniel Cassany 2024, Juliol
El coreà és un idioma bastant peculiar, proper al japonès, al xinès, a les llengües de l'antiga Índia, als Urals, a l'Altai. 60 milions de persones hi parlen i escriuen. I tot i que la llengua pròpia té més de tres mil anys, l'escriptura apareixia només a mitjan segle XV, i les normes ortogràfiques i literàries es van aprovar només al XX. Per aprendre a escriure ràpidament coreà, cal tenir com a mínim una mínima comprensió del xinès. I també per estudiar literatura sobre història
Manual d’instruccions
1
Cal aprendre la lògica interna de la llengua coreana i la seva diferència respecte a les llengües indoeuropees. Segons una versió, el rei Sejong creia que calia donar als subjectes una idea correcta de la lectura de caràcters xinesos. Al mateix temps, els científics van tenir en compte no només l'experiència de l'escriptura mongola i la uigur, sinó que també van desenvolupar el seu sistema fonològic original. Per tant, la fórmula de la llengua coreana és el xinès literari, més la lògica de les llengües veïnes, més les seves pròpies innovacions. Per exemple, la fonètica coreana implica dividir una síl·laba no en dues parts, sinó en tres: principi, mig i final. Els antics erudits van associar aquesta divisió fonètica amb els elements, i això, per descomptat, s’acosta a la filosofia xinesa.
2
Després de dominar-ne la base, heu d’entendre la relació entre coreà i xinès. Paral·lelament a Hangul, l’alfabet coreà original, els coreans van utilitzar activament l’escriptura xinesa fins a principis del segle XX. A la lletra hi havia moltes paraules xineses, de manera que va sorgir un sistema d’escriptura mixta de llengües jeroglífiques. Els caràcters xinesos són per a termes prestats i les lletres coreanes són per a terminacions verbals, partícules immutables i paraules coreanes natives. La mateixa confusió es troba en el vocabulari: es tracta d’un sistema dual de paraules natives coreanes i sino-coreanes. Per exemple, en coreà modern, hi ha dos "conjunts" de números. De vegades són intercanviables i, de vegades, s’exclouen mútuament, i cal conèixer aquestes subtileses.
3
Potser el més difícil dominar les normes ortogràfiques i literàries de la llengua coreana escrita. Van ser aprovats no fa tant: el 1933 per la Korean Language Society. I si l’ortografia del segle XV es basava en el principi d’una lletra: un fonema, ara un morfema (la unitat significativa més petita de la llengua) pot sonar diferent, però deletrejar de la mateixa manera. Per exemple, la paraula coreana "caps" ("preu") pot semblar "cap" o "com". En la majoria dels casos, un article o bloc de revistes és una barreja d’escriptura xinesa i coreana, amb una proporció de 50 a 50.