Com traduir en parla indirecta en anglès

Quan es torna a reproduir un text, sovint és necessari convertir la parla directa en la parla indirecta. És a dir, el discurs del personatge, el diàleg o el políleg que es dóna en el text en primera persona, s’ha de convertir en el nostre propi discurs en tercera persona. La traducció de la parla directa a indirecta en anglès està subjecta a diverses normes.

Manual d’instruccions

1

Si en una frase el discurs directe és una afirmació que té un significat completament independent, aleshores en traduir el discurs directe en indirecte, es converteix en una oració subordinada. Introduïu-ho sense conjuncions ni amb l'ajut d'això a missatges verbs per dir, per dir, per respondre, per escriure, per respondre, per respondre, etc.

2

En traduir el discurs directe en indirecte, observeu les regles de la coordinació dels temps. No canvieu l’hora si el verb que introdueix la parla indirecta està en el temps present, per exemple: John diu: “Estic molt ocupat”. - John diu (que) està molt ocupat, però si el verb del missatge es troba en un dels temps passats, el verb de la clàusula subordinada també s'ha d'utilitzar en un dels temps passats. Al mateix temps, canvieu la tensió del verb de la parla indirecta segons l’esquema següent: Present Simple Tense - Past Simple Tense;

Present Progressive Tense - Passat Progressiu;

Present Perfect Tense - Past Perfect Tense;

Past Simple Tense - Past Perfect Tense;

Future Simple Tense - Future Simple en el passat. Altres vegades canvien d’una manera similar (és a dir, canvieu-los en la direcció del passat): d en rus, quan es converteix la parla directa en indirecta, no hi ha aquest canvi de temps, a causa del qual molts estudiants d’anglès tenen dificultat. rendiment d’aquestes operacions. Però havent fet uns quants exercicis, podeu fer-ho sense pensar en la regla de la coordinació dels temps.

3

Una altra diferència respecte a la regla de la llengua russa és que, quan es tradueixen en parla indirecta, també canvien alguns pronoms i adverbis de lloc i temps: Això - això $;

Aquests - aquells;

Ara - aleshores;

Aquí - allà;

Avui - aquell dia;

Ahir - el dia abans;

Demà: l’endemà i així successivament.

4

Quan una pregunta especial es tradueix en un discurs indirecte, es restableix l'ordre directe de paraules i la paraula interrogativa (on, què, qui, quan, etc.) es converteix en unió de connexió. Per exemple: Ann va dir: "Què vols cuinar?" - Ann em va preguntar què volia cuinar.

5

Introduïu preguntes generals en un discurs indirecte utilitzant els sindicats si o no: Jack va dir: "Podeu assistir a classes vespertines?" - Jack em va preguntar si podia assistir a classes nocturnes.

6

Les peticions i les comandes s’introdueixen en un discurs indirecte amb l’infinitiu: El venedor va dir: “Us recomano que compreu aquesta càmera”. - El venedor em va convèncer per comprar aquesta càmera.

7

En tornar a reproduir l’intent, feu que el vostre discurs sigui el més divers possible. Eviteu la monotonia en l’ús de verbs indirectes.

traducció a l’anglès