Com aprendre a llegir la transcripció

En llengua russa, hi ha molts casos d'incoherències en l'ortografia i la pronunciació d'una paraula. Això és degut a que les vocals i consonants es troben en una posició feble. Això es deu a les lleis de la fonètica, l’ortografia i l’ortografia. La parla oral d’acord amb el so només reflecteix un enregistrament especial - transcripció. Per aprendre a llegir la transcripció, heu de recordar unes quantes regles.

Manual d’instruccions

1

Seleccioneu tots els sons de vocals de la paraula i emfatit. El so de percussió estarà en posició forta i la resta en posició feble. Relacioneu-les amb les normes d’ortografia i ortografia. Per exemple, en la paraula [r'ika] deduirem la lletra "e" de la transcripció, perquè la paraula de verificació "river" [penjar] és un remei, perquè la paraula de verificació és "rems".

2

Recordeu que les lletres "e", "e", "yu", "jo" juguen dos rols en funció de la posició que ocupen. Si es mantenen després de les consonants, aleshores indiquen els sons [e], [o], [y], [a] i la suavitat de la consonant anterior. Al començament d'una paraula, després d'una vocal, signes suaus i durs, indiquen dos sons: [e] - [y'e], [e] - [y'o], [yu] - [i'u], I - [th 'a].

Llegiu les paraules de la següent manera. [T'em] - tema, [y'el '] - avet, [y'akar'] - àncora, [ch'isy] - hores.

3

Considereu diverses lleis per transcriure les consonants.

Les consonants no pronunciables no es registren en la transcripció: [masculí] - local.

Les consonants dobles signifiquen una llarga: [t'erasa] - terrassa.

Els sons es poden sentir i ensordir: [dup] - roure, [kaz'ba] - sega, [zb'egat '] - per escapar.

Es poden substituir dues consonants per una de llarguíssima sonació per una o per [c] i [h ']: [apretar]] - unclench, [sm'iy'atsa] - riure.

4

Els signes de sons durs i suaus no denoten, però suavitzen la consonant anterior, separen la consonant de la vocal, indiquen la forma gramatical: [aby'om] - volum, [l'i'osh] - vertint.

5

Recordeu sempre el fonema. Serveix com a mitjà per distingir paraules i morfemes. Compareu: [prestatgeria] - [prestatgeria], [angle] - [cantonada]]. Si no observeu l'apòstrof que denota una consonant tova, derivareu incorrectament la paraula de la transcripció.

6

En llegir una transcripció, assegureu-vos de tenir en compte que, en algunes paraules d'origen estranger, la lletra "e" no suavitza la consonant anterior. Les paraules [stent], [sv'iter], [t'ire] quan es treuen de la transcripció s’anoten així: plantar, jersei, guionet.

7

Fixeu-vos en el significat lèxic de la paraula, perquè algunes paraules poden tenir la mateixa transcripció. Per exemple, la paraula [sy'est] es pot deduir tant com "menjar" com "congrés".

Pareu atenció

Mai hi ha un signe dur i suau en la transcripció, però es mostren segons les regles d’ortografia.

Les consonants llargues a la part superior estan indicades per una barra horitzontal.

Consells útils

Per llegir paraules en transcripció, apliqueu totes les regles juntes.