Atributs comercials formals

Una de les habilitats que una persona de negocis necessita dominar és la preparació de papers oficials (cartes oficials, ordres, comandes, actes, decrets, etc.) Les normes de la llengua russa que s’utilitzen a la vida quotidiana no són adequades per a aquests documents. L’estil que s’utilitza en la compilació d’ells té les seves característiques distintives.

Característiques lèxiques dels papers comercials

En contraposició a les normes adoptades a la vida quotidiana, la limitació del rang de mitjans lingüístics i l'ús de velocitats de parla només estàndard en els treballs de negocis, cosa que comporta un alt grau de repetibilitat. El component vocabulari de l’estil comercial oficial es caracteritza per l’ús de clics - clericalisme i tòpics que no es troben en un discurs col·loquial: “al mateix temps que t’enviem”, “en base a l’anterior”, “control sobre l’execució”, etc.

En els treballs comercials i oficials, s’utilitza terminologia professional que és característica de la branca de l’economia a la qual es relacionen aquests documents: “crèdit”, “dèbit”, “endarreriments”, “compensacions”, “pintura pressupostària”, “normativa urbanística”, etc. Naturalment, No es dóna la descodificació de termes, ja que el text del document està destinat a una audiència amb les qualificacions necessàries. El vocabulari està extremadament generalitzat i no s’especifica: no per “venir” i no per “venir”, sinó per “arribar”; no “cotxe” i no “avió”, sinó “vehicle”; no una "ciutat" i no un "poble", sinó un "poblament".

Característiques morfològiques dels papers comercials

Les característiques morfològiques de l'estil comercial oficial inclouen l'ús de substàncies generalitzadores segons alguns criteris: "desenvolupadors", "titulars d'interès", "contribuents", "particulars" i "ciutadans". Les posicions i títols dels documents comercials s'utilitzen només en gènere masculí, independentment del gènere del seu transportista: "tinent Sidorova", "inspector fiscal Petrova", "especialista Ivanova".

Els documents oficials utilitzen tradicionalment substantius verbals amb la partícula "no": "impagament", "no funcionament"; construccions infinitives: "comprovar", "elaborar un acte". Per transmetre amb més exactitud el significat i eliminar les discrepàncies, s’utilitzen paraules complexes amb dues o més arrels: “contribuent”, “arrendatari”, “cedent”, “legislador”.