Com ha canviat la llengua russa

Qualsevol idioma és un fenomen dinàmic. Els diccionaris i llibres de referència no fixen per sempre les regles per al seu ús, sinó que fixen les regles d’ús en una determinada etapa. La llengua russa no és una excepció. Avui difícilment entendreu els textos dels monuments escrits del segle XI, difícilment i completament podreu comprendre la correspondència dels contemporanis de Pushkin, fins i tot el discurs de la vostra besavi va plantejar-vos preguntes.

Manual d’instruccions

1

La majoria de les activitats en llengua russa canvien el vocabulari. Les paraules es manlleven de dialectes, diccionaris professionals i dialectes estrangers. Molt sovint això es deu a l’aparició d’alguns conceptes. Així, darrerament van intervenir “comerciants” i “headhunters”. Al mateix temps, altres paraules moren o muten. Això sol passar quan la cosa que denota desapareix en la no existència o es produeix un sinònim. Els científics van inventar un dispositiu complicat per a la computació, i en lloc d’un llarg “ordinador electrònic” un curt “ordinador” va entrar ben aviat al llenguatge. I si abans "dits" i "galtes" es substituïen per "dits" i "lanita". L’expansió del vocabulari d’ús comú caracteritza de manera viva la societat. Per exemple, a la dècada de 1990, va aparèixer un munt de vocabulari criminal en llengua russa: “bot”, “kickback”, etc.

2

Canvis en l’ortografia registrats en diverses reformes. La primera va ser dirigida per Pere I, eliminant les lletres duplicades o no utilitzades de l’alfabet. I unes quantes begudes simplificades. El 1917-1918, es van suprimir de l’alfabet rus diverses lletres més obsoletes: yat, fitu i decimal. i també va abolir l’obligació d’un signe dur al final de paraules i parts de paraules compostes. El 1934, "y" va ser retornat a l'alfabet, el 1942 - "ё". I abans que als diccionaris escrivien així: iode, iogui, Yorkshire.

3

La gramàtica de la llengua russa ha canviat notablement al llarg de deu segles. Per exemple, fa 600 anys, el doble nombre es va separar, una forma especial de formació de substantius, si es tractava d'un parell de coses o fenòmens. Es recorda a les formes plurals d’algunes paraules: l’orella: les orelles (i no les orelles, com seria el cas del plural habitual). Una altra pèrdua és un cas vocatiu. Les oracions es conserven en el record d’ell (“El nostre Pare

.

”) I monuments folklòrics (“ fill ”, “ mare ”). És cert que continua existint en el rus modern: “Mare! Pare! ” - els nens ploren en lloc de la "mare" i el "pare". A més, abans dels verbs russos hi havia quatre tipus de temps passats amb significats especials.