Com llegir paraules en francès

L’alfabet francès té 26 lletres. Gairebé tots es llegeixen de manera diferent, depenent dels diacrítics, així com de la posició en la paraula. Per tant, gairebé el mateix so es pot mostrar per escrit mitjançant diferents lletres i viceversa, la mateixa lletra pot significar diferents sons.

Manual d’instruccions

1

Tingueu en compte que el sistema fonètic d’aquesta llengua inclou 17 consonants, 15 vocals i 3 meitat de vocals. A més, en francès hi ha sons que són completament absents en rus i sons semblants al rus. Els professors de llengua francesa aconsellen en l’etapa inicial llegir i pronunciar paraules per centrar-se en les característiques de la pronunciació d’aquests sons semblants al rus.

2

Vés a les pàgines http://linguerra.ucoz.ru/publ/francuzskij_jazyk/francuzskij_jazyk/fonetka_francuzskogo_jazyka_1/7-1-0-15 o a http://kun-anton.narod.ru/grammaire/graphie_sons.html presenta taules de resum de les normes de lectura i pronunciació adoptades en francès (amb exemples). Així, per exemple, les vocals e, è, ê, é, ё sota estrès i en síl·laba tancada es llegeixen com [e]: fourchette [bufet] - una forquilla, i -e no es llegeix al final d’una paraula (tot i que de vegades es pronuncia quan es llegeix poesia) Si hi ha marques diacrítiques per sobre d’aquesta vocal, es llegeix en qualsevol cas, independentment de la posició de la paraula (per exemple, rosat [rosa] - vi rosat).

3

Les consonants -s, -t, -d, -z, -x, -p, -g (i les seves combinacions) al final de les paraules no es llegeixen. No es sorprenen altres consonants al final de la paraula, com sol passar en rus, sinó que s’uneixen a la paraula següent, formant enllaç (un munt de dues o més paraules).

4

Les combinacions de lletres i diftongs es llegeixen de la mateixa manera, de maneres diferents. Suposem que -er als extrems de les paraules (el correfoc dels verbs regulars francesos) diu com [e]: parler [parle] - parlar. El diftong -ou, molt estès en aquest llenguatge, es llegeix com a [y] (souvenir [souvenir] - memòria).

5

Gràcies a l'enchaînement (cohesió), la frase francesa no es divideix en paraules, sinó en grups conceptuals de paraules (sintagmes), cadascun dels quals es pronuncia conjuntament. L’èmfasi recau en l’última síl·laba del grup. En aquest sentit, és important dividir de forma preliminar cada frase en sintagmes per tal de no només practicar la tècnica de lectura, sinó també comprendre el que s’ha llegit.