Què és la transcripció?
Vídeo: La transcripció 2024, Juliol
Tothom que ha estudiat alguna vegada una llengua estrangera sap què és la transcripció. Es tracta d’un sistema per enregistrar una paraula en forma d’una seqüència de caràcters especials usats per a denotar diferents sons.
Manual d’instruccions
1
La transcripció (del llatí. Transcripció - "reescriptura") és un sistema de designacions gràfiques d'una sèrie de sons que formen una paraula, tenint en compte la pronunciació i l'accentuació. Aquest sistema està directament relacionat amb les regles de lectura de paraules en qualsevol idioma. Tot i això, no sempre és possible estudiar immediatament totes les normes i treballar la seva aplicació a la pràctica. La transcripció mostra de seguida com es pot llegir correctament una paraula desconeguda i permet anar estudiant progressivament aquestes tècniques.
2
La transcripció és imprescindible en l'estudi d'una llengua estrangera, ja que no totes les llengües són "tal com està escrita i llegida". En molts idiomes, per exemple, el francès o l’anglès, algunes combinacions de lletres formen un so completament diferent del que es pot suposar del seu so separat.
3
La transcripció és científica i pràctica. La transcripció científica, al seu torn, es divideix en dos tipus: fonètic i fonèmic. La transcripció fonètica s'utilitza per crear diccionaris bilingües i es dóna entre claudàtors, familiars per a tots els estudiants. El seu propòsit és transmetre amb precisió la seqüència sonora de la paraula que indica la síl·laba accentuada.
4
La transcripció fonèmica es dóna entre claudàtors oblics o trencats i, a diferència de la fonètica, només transmet fonemes de paraules. En aquest cas, en llegir, cal tenir en compte les lleis fonètiques de la llengua, en què cada fonema es pronuncia d’una manera o d’una altra.
5
La transcripció científica sol basar-se en l’alfabet llatí amb l’afegit de caràcters especials. També és habitual l’ús de l’alfabet universal creat per l’Associació Fonètica Internacional.
6
La transcripció pràctica d’una paraula transmet el seu so amb menys precisió que la científica, especialment per a noms i noms propis. No hi ha signes gràfics especials en aquest sistema; per indicar sons, s’utilitza el propi mitjà de l’anomenat llenguatge receptor, és a dir. una llengua pròpia d’un estudiant d’una llengua estrangera.