Com es pot expressar el predicat

Taula de continguts:

Com es pot expressar el predicat
Com es pot expressar el predicat

Vídeo: Qué es la asertividad y para qué sirve. Laura Rojas-Marcos, psicóloga 2024, Juliol

Vídeo: Qué es la asertividad y para qué sirve. Laura Rojas-Marcos, psicóloga 2024, Juliol
Anonim

La llengua russa proporciona un gran nombre de maneres d’expressar pensaments a causa de la seva estructura. La possibilitat d'utilitzar diferents ordres de paraules en una frase i utilitzar com a membres principals de les parts més diferents del discurs fa que el llenguatge sigui bell i melòdic, extremadament gràfic i vibrant.

El predicat és un dels principals membres de la proposta, coherent amb el subjecte (inclòs, amable, persona) i responent a les preguntes: "què fa l'objecte?", "Què és?", "Qui és?", "Què és?", "què passa amb ell?"

La sintaxi en llengua russa ofereix àmplies oportunitats per recopilar frases. Un verb, un adverbi, un adjectiu i fins i tot un substantiu poden ser predicats.

Predicat verbal

Molt sovint, el predicat es pot expressar amb un verb. En aquest cas, es distingeixen un predicat verbal simple, un predicat verb compost i un predicat nominal compost. Els predicats verbals simples inclouen:

- verbs amb estat imperatiu, indicatiu o subjuntiu (per exemple: "No toquis la joguina!", "Està plovent", "Caminant amb els amics");

- frases fraseològiques basades en verbs ("Va perdre el clima");

- frases de dos verbs de la mateixa forma, el primer denota una acció, el segon - el propòsit de l'acció ("aniré a veure si tot està en ordre").

Un predicat de verb compost és una frase que té un significat gramatical i lèxic expressat en diferents paraules: verb auxiliar i principal, aquest últim utilitzant-se de forma indefinida i porta el significat lèxic del predicat ("volia parlar de tu"). Un predicat verbal compost es pot complicar si es compon de diverses paraules auxiliars ("Va decidir deixar d’enfadar-se").

Un predicat nominal compost s’expressa mitjançant una combinació d’un verb que enllaça i una part nominal. El verb que enllaça pot ser:

- el verb "ser", privat en aquest cas pel seu significat lèxic "existir", "estar disponible" ("Va ser estudiant");

- els semi-verbs "semblar", "resultar", "passar", "aparèixer", "convertir-se", "convertir-se", "ser coneguts", "comptar" i alguns altres ("Li va semblar un heroi");

- Verbs de ple dret que expressen acció, moviment, condició ("Els nens han arribat als convidats ja sombris").