Com aprendre idioma rus

L'ensenyament de la llengua russa es fa de maneres diferents, depenent de qui l'estudiï, un estranger o directament rus. Tant els enfocaments d'estudi com els resultats esperats seran diferents. En primer lloc, hauríeu de parar atenció en això a l’hora d’elaborar un programa d’ensenyament de la llengua russa.

Manual d’instruccions

1

Tanmateix, la llengua russa es pot estudiar de manera independent i tant parlants nadius com estrangers poden fer-ho. El fet que no es necessiti que els parlants de rus aprenguin l'idioma, n'hi ha prou per aprendre com s'escriuen les paraules i on es posa una coma - és absolutament absurd. Potser els parlants nadius aprenen la seva llengua materna més important que els estrangers. Els plantejaments de l'estudi aquí seran fonamentalment diferents: els estrangers passen de funció a forma, els parlants de rus passen de forma a funció.

2

Passa així. Un parlant nadiu ja sap rus i parla anglès amb fluïdesa. Ell necessita sistematitzar els seus coneixements per parlar i escriure amb competència, i el discurs aquí no es tracta només d’ortografia i puntuació, sinó també d’estilística, retòrica, tècniques per crear text i les seves variacions de gènere. Per tant, no penseu que la sintaxi i la morfologia que vau estudiar a l’escola eren només per prendre el vostre temps. Totes aquestes disciplines eren necessàries per comprendre millor l’ortografia i la puntuació. El formulari ja el coneixíeu, ara heu de conèixer la seva funció per utilitzar-lo correctament a la vida. Per tant, si voleu dominar al màxim la vostra llengua materna, no oblideu els conceptes i les regles bàsiques, llegiu de nou els llibres escolars.

3

Llegiu el màxim possible. Diuen que no hi ha alfabetització innata. Una persona que llegeix molt és posteriorment més alfabetitzada que algú a qui no li agrada llegir. En llegir, l’hàbit d’escriure i escriure el seu discurs escrit es forma tal com s’escriu en un text verificat que va passar per les mans de més d’un editor. Les regles són una bona cosa, però si les regles no estan dotades d’exemples i una bona pràctica, tan sols se’n beneficiaran. Així que escriviu la biblioteca de llibres i aneu!

4

Si parlem d’estrangers, primer haurien d’explicar què han de dir (per exemple, preguntar com anar, com es diu l’interlocutor, etc.). Heu d’escollir tots els mitjans amb què s’expressa aquesta funció en el llenguatge i, tot seguit, dir-los a les persones com expressar aquest o aquell pensament. Mitjançant la funció, el formulari també s’adquireix més ràpidament.

5

En general, per aprendre qualsevol idioma, és important la col·locació en un entorn lingüístic. Vosaltres mateixos us heu d’haver adonat que les persones que van marxar, per exemple, a Amèrica, aprenen l’anglès molt més ràpid que les persones que l’estudien mentre romanen a casa. El mateix passa amb la llengua russa. Per tant, si una persona no viu a Rússia o no es comunica amb parlants de rus, hauria de veure pel·lícules en rus amb subtítols, escoltar cançons russes, llegir el màxim possible. Però, per descomptat, els estrangers que han vingut a estudiar a Rússia es troben en una posició guanyadora: s’acostumen a parlar viu i ràpidament en rus i l’idioma s’enfila ràpidament.

Pareu atenció

Per descomptat, per a això és convenient tenir com a mínim un vocabulari mínim (tot i que no necessàriament, es reomplirà automàticament). ___ Així doncs, per aprendre la llengua russa: aprendre a escriure, a parlar i a pensar amb competència i eloqüència - cal llegir-ne unes quantes (5 6) vegades, però és millor memoritzar un petit llibre - un llibre de referència sobre la llengua russa.

Consells útils

Mite 1: els nens que viuen en un entorn que no parla rus són de parla russa, ja que van néixer en una família de parla russa i senten el rus a casa. Comunicant-se en un jardí d’infants, escola, al carrer amb parlants nadius del país de residència i no aprenent específicament la llengua russa, l’infant perd la llengua russa, fins i tot comunicant-se amb la seva família. Mite 3: conèixer la llengua significa aprendre el màxim de paraules possibles. Amb una bona memòria, fins i tot es pot aprendre un diccionari. Però el coneixement del vocabulari no és el coneixement de la llengua: es pot trobar la paraula adequada al diccionari.